Si parlem del sentit comú estic
segur que molt de vosaltres recordareu aquella dita que diu allò de
què “el sentit comú és el menys comú dels sentits”. Potser no
l'havíeu escoltat mai, però estic gairebé segur que a tots ens
desperta eixe xicotet somriure, mentre assentim amb sarcasme. Tot i
això, si ens trobarem davant el geni màgic de la llanterna, tothom
demanaríem coses diferents. Uns demanarien ser més alts, altres més
forts i musculosos, més prims, més atractius, etc... però ningú
no demanaria tenir més sentit comú.
Tot açò, que pot semblar una
reflexió general, té un propòsit ben particular i concret, i és
que l'Ajuntament d'Alboraia de geni màgic no en tenim però de gent
que prefereix les aparences al sentit comú en tenim de sobres. Parle
concretament de Mamen (UPPA) i les últimes propostes seves. La
primera, i més evident, és la proposta de transparència dels
partits polítics. I no ho dic perquè presente una proposta que és
pràcticament impossible d'aplicar (i amb això s'assegura que siga
rebutjada i una coartada per al seu discurs demagògic). Ho dic, i
corregiu-me si no és així, perquè el més normal haguera sigut
començar aquesta tasca de transparència en la seva pròpia casa, i
no anar a exigir-la a qui, com és el cas de Compromís, ja practica
aquest costum des de l'inici de la legislatura. Un sa costum, per
altra banda, que convidem a seguir a tots els partits.
La
segona d'aquestes propostes, on l'aparença és tot el que importa,
és aquella que tracta de regular el finançament dels partits
polítics, o millor dit, eliminar-lo. Ara parlaré de memòria, així
que disculpeu si no done les xifres amb la rigorosa exactitud que
caldria, però sempre podeu comprovar-ho per vosaltres mateixos (si
és que aconseguisc despertar aquesta inquietud). En l'anterior
legislatura l'anterior equip de govern, del que, com tots sabem,
Mamen en formava part destacada, va valorar les necessitats de
finançament dels partits en la desmesurada xifra de 80.000€. La
proposta de Compromís per aquesta legislatura era de 25.000€, una
xifra molt més modesta i tot i així una gran quantitat de diners
públics. Finalment, la xifra es va fixar en 35.000€, i segur que
no endevinaríeu mai qui la va pujar, o sí. Doncs exactament, va ser
Mamen i el seu partit qui va considerar estrictament necessari
augmentar aquestos 10.000€ (augment que Compromís va haver
d'acceptar a desgana per garantir el pacte de govern). Així doncs,
no s'entén com ara exigeix que els partits renuncien al seu
finançament legal. No s'entén com allò que uns mesos abans era un
reclam irrenunciable d'aquell partit, ara és tot el contrari.
Aquesta senyora, o no utilitzà el sentit comú en el passat, o no
l'utilitza ara, o no l'utilitza mai en cap cas i es mou per altres
criteris més inconfessables. Resulta curiós, però, que la moció
haja segut desestimada per defectes de forma. Això hem fa
preguntar-me si realment UPPA tenia realment la intenció
d'aprovar-les o tot era un acte merament teatral. D'acord, és cert,
ara em direu que tots tenim dret a canviar d'opinió però, per
canviar la comptabilitat, es necessita alguna cosa més que una
reflexió crítica, es necessiten diners. En el cas de UPPA, pareix
que ells mateixos, quan
amenaçaren amb trencar el pacte de govern si no s'aprovava aquesta
xifra, xifraren aquesta necessitat en 35.000€ . Clar que com els de UPPA no han presentat els seus comptes al TC (transparència diuen), no podem conèixer realment quina és la
comptabilitat i els ingressos d'eixe partit, per tant tan sols
podem especular i personalment no vaig a entrar en eixe camp. Tan
sols queda pensar que mai no tingueren la intenció de tirar endavant
amb aquestes mocions, i no era més que una mostra “pirotècnica”
de la manera de fer política de la Sra. Mamen. Molta traca per tan
poca falla, i és que, com deia Unamuno, “hi ha gent tan plena de
sentit comú, que no li queda ni el més xicotet racó per al propi”.
